13 de juny 2007

Franco ha muerto (y su recuerdo??)

El que més m'ha impactat d'Alacant ha estat una botiga de souvenir que teniem al costat de l'hotel. Entre banderes espanyoles i toros Osborne, tenien tot una serie d'objectes amb la fotografia de Franco i el seu nom: tasses de cafè, plats de decoració, encenadors, ...
Evidentment la meva sopresa va ser màxima al veure-ho exposat a l'aparador. Vam xerrar amb el venedor d'origen asiàtic i ens va dir que per ell "es solo negocio". I la meva reflexió és: "És legal?". Em refereixo que si fer apologia del terrorisme està penat, doncs fer-la del franquisme també ho hauria d'estar, no?? L'altra reflexió que em ve al cap, és la doble moralitat de la gent, ja que estic convençut que mentres que la gent que deu comprar això ho deu trobar normal, la majoria d'ells segur que no entendrien que a Berlin es venguessin souvenirs amb la fotografia d'Adolf Hitler, o que estaran en contra de les dictadures a països africans, no creieu??

Etapa 13: Alacant

Distància: 540 Km
Actuacions: 7 (dc, dj, dv (tarda i nit), ds (tarda i nit), dg)
Teatre: Teatro Principal
Ocupació: 100%
Distància acumulada: 18300Km

Alacant ha estat sinònim de platja!!! He optat per fer més bondat, no sortir massa de nit i aprofitar els matins asolellats. Així que per primer cop des de que vaig començar la gira he fet esport!!!! Em llevava els matins a les 10:00h i me n'anava a córrer per un passeig que hi havia al costat de la platja. Uns 20 minutets d'exercici, una bona dutxa, un bon esmorzar i cap a la platja falta gent!!!!!!!! Allà anaven apareixent la gent del musical a mesura que s'anaven llevant i fins i tot va ser possible fer un partidet de futbol a la platja!!!!!!!!!! Podeu pensar que no és tan difícil organitzar un partidet de futbol, però us asseguro que és impossible, ja que molta gent se'n va a dormir cada nit (o matí) entre 6:00 h i 10:00 h (sobretot els tècnics i els músics, que són els més susceptibles de jugar a futbol...). Espero que hi hagi més places com Alacant, perquè tot i que la ciutat no té res especial, el fet de tenir platja i fer bon temps (cal recordar que Santander té platja...) fa que els matins tinguis alguna activitat a fer.

Etapa 12: Santander

Distància: 710 Km
Actuacions: 7 (dj, dv (tarda i nit), ds (tarda i nit), dg (tarda i nit))
Teatre: Palacio de Festivales
Ocupació: 85%
Distància acumulada: 17220Km

Santander ha estat la ciutat del fred.... és que acostumats a la platjeta de Torrevieja i al sol de Murcia, la visita a la capital càntabre ens ha agafat a tots desprevinguts. La gent no s'ha emportat res de roba d'abric i sí roba de bany. En canvi ens hem trobat amb la fresqueta i la pluja típiques de la regió.

Santander ha estat la segona vegada que he exercit de director musical resident, i la veritat és que m'he sentit més còmode.Han sorgit certs problemes al llarg de les funcions que he sapigut resoldre de forma satisfactòria.

Com a anècdota més curiosa, és que he conegut personalment a la Beth (sí, la d'OT). Com és això?? Doncs, bé, jo m'he buscat un pianista perquè esdevingui el meu substitut en cas de necessitat, i resulta que és el pianista que fa la gira amb la Beth. Casualment, divendres actuaven a Santander, de manera que vam aprofitar per quedar ja de matinada i fer unes cerveses. La sorpresa ha estat que no s'ha presentat el pianista sol, sinó tot el grup (músics + Beth). Tampoc és que haguem xerrat gaire, però m'ha fet gràcia conéixer-la en la freda nit santanderina.... sort que la setmana que ve tornem a la costa mediterrània!!!!!

23 de maig 2007

Etapa 11: Murcia

Distància: 590 Km
Actuacions: 14 (dj, dv (tarda i nit), ds (tarda i nit), dg, dm, dc dj, dv (tarda i nit), ds (tarda i nit), dg)
Teatre: Romea
Ocupació: 80%
Distància acumulada: 15800Km

Murcia és la primera ciutat on estarem més d'una setmana, concretament 2. Això fa que no torni a Barcelona fins a finals de maig, ja que la segona setmana enlloc d'actuar de dijous a diumenge com és habitual, actuem de dimarts a diumenge. La primera impressió de Murcia, és que és una ciutat molt agradable i força maca, cosa que està bé, ja que hi haurem d'estar tants dies. El que és molt maco és el teatre, que és d'aquests antics, amb història. I és que després de tants auditoris moderns però freds on hem actuat, fa molta il·lusió tocar en un lloc tant emblemàtic.

Murcia serà una plaça diferent perquè tindrem celebració i és que s'arriba a la funció número 400!!!!!!!!!!!!!! Això sí, tenint en compte la temporada a Madrid. O sigui que entre Madrid i la gira ja gairebé s'arriba a mig miler de funcions... Déu n'hi dó. I si es té en compte Barcelona i Sabadell, suposo que s'arriba a les 600!!!

La celebració ha consistit en un soparamb tothom, inclosos els directors que han vingut expressament per a la celebració.

Etapa 10: Torrevieja

Distància: 585 Km
Actuacions: 7 (dj, dv (tarda i nit), ds (tarda i nit), dg (tarda i nit))
Teatre: Auditorio
Ocupació: 80%
Distància acumulada: 14620Km

Si en l'anterior post comentava que Badajoz és decadent, Torrevieja ho podria deinir com a "cutre". Torrevieja és conegut pels apartaments que regalaven en el mític programa "1,2,3" de TVE. També és un reclam turístic per a gent de la Inserso i per a estrangers del nord d'Euopa (anglesos, alemans i nòrdics). Així doncs, ja us podeu fer una idea de com pot ser. A més a més té fama de ciutat on hi ha molts segrestos express!!! Un paradís idíl·lic!!! La majoria de les platges de la ciutat són artificials!!! Ah!!! Me n'oblidava, al passeig marítim hi havia a qualsevol hora del dia tota una colla de "peruanos" tocant "El cóndor passa" que semblaven importats directament del Metro de la Plaça Catalunya.

A nivell particular ha estat bé el fet de tenir platja, cosa que m'ha permès agafar aquell coloret que a aquestes dates encara fa ràbia. I ha estat molt trist pel desasre blaugrana, que viscut des de la distància i envoltat de merengues és encara més dur de païr: en primer lloc l'humiliació a Getafe i en segon lloc la pèrdua del liderat.

En resum, diria que si algun dia em toca la travessa i desapareixo, Torrevieja no seria el lloc escollit.

25 d’abril 2007

Etapa 8 i 9: Cáceres i Badajoz

Distància: 950 Km i 1025 Km
Actuacions: 5 (dj, dv, ds (tarda i nit), dg) i 7 (dj, dv (tarda i nit), ds (tarda i nit), dg (tarda i nit))
Teatre: Auditorio i Teatro López de Ayala
Ocupació: 80%
Distància acumulada: 13450Km

He decidit ajuntar aquestes dues ciutats, ja que des de sempre han anat molt unides... qui no recorda la cèlebre frase "Extremadura dos: Cáceres y Badajoz!!". Doncs, tot i anar sempre agafades de la mà, us puc assegurar que no tenen res a veure una amb l'altra. Cáceres té un centre històric molt interesant i un centre comercial vital. Per contra Badajoz, sembla molt més pobra i és força decadent. Té una alcazaba que és interessant de passejar-s'hi (sobretot per les muralles), però al seu costat té tot un reguitzell de cases en runa que no convden massa a fer turisme. SI s'ha de destacar alguna cosa de Badajoz és el pernil...... mmmmm....bé i el formatge.....és sublim!!!!

Pel que fa a les funcions, destacar que a Badajoz em vaig estrenar com a director musical resident, ja que en Guillem (guitarra i habitual director musical) no va venir. La veritat és que estic força content de com va anar tot, i això que la tasca no era massa fàcil: era la primera vegada que em quedava sol al davant de la direcció i hi havia bateria i guitarra nous!!!!! També he de reconéixer que el fet que anés tot bé no és mèrit meu, sinó de tots els músics. De fet, gairebé mai hi ha problemes, però quan estàs al capdavant ho vius tot diferent,ja que en cas de qualsevol imprevist,ets tu qui ha de donar la cara i prendre decisions.

En definitiva va ser un bon debut, cosa que m'omple d'alegria!!!

La pissarra dels errors

L'equip de músics està format per 5 membres. Tot i que l'alineació anirà variant en funció de les diferents disponibilitats de cadascun, fins ara hem estat:

Mario, a la bateria, David al baix, Guillem a la guitarra, Domènech (Dome) als teclats i jo al piano.

Aquesta setmana a Mallorca hem començat un joc, que podriemanomenar "La pissarra del errors". En Dome, ideador del joc, tot cofoi va comprar una pissarreta amb uns quants guixos a l'Imaginarium de Palma. El joc consisteix en tenir la pissarra penjada a la cabina dels músics amb els noms de cadascun, i anar posant punts negatius a mida que es vagin cometent errors. Qui arriba primer al final de la pissarra paga una ronda de begudes (cerveses, xupitos, ...). Per contra si es fa algun arranjament espectacular en algun moment, es pot borrar algun punt. Un cop una persona arriba al final, se li borren tots els negatius i torna a començar, mentre que als altres se'ls mantenen els punts acumulats i continuen sumant. Certament un joc interessant, ja que d'entrada he de dir que des de la seva instauració la qualitat general d'interpretació ha pujat...

El joc va començar divendres ja hi van haver els primers "guanyadors", o més ben dit perdedors... El primer fou en Dome... i és que ja li està béque perdi el que proposa el joc. El segon a perdre fou el Guillem, de qui esperem la copa la setmana que ve a Cáceres. Ja us aniré informant, però jo a Cáceres palmo segur, ja que estic només a un puntet d'arribar al final de la pissarra!!!!

Salut!!!!

Etapa 7: Palma de Mallorca

Distància: 200 Km
Actuacions: 7 (dj, dv (tarda i nit), ds (tarda i nit), dg (tarda i nit))
Teatre: Auditori
Ocupació: 80%
Distància acumulada: 9500Km

Fama ha deixat momentàniament la península per anar-se'n a ses illes. La veritat és que el viatge ha Mallorca ha estat d'allò més graificant:

1.- Trajecte d'avió curt
2.- Vols al migdia (tant d'anada com de tornada)
3.- Clima fantàstic
4.- Públic més que entusiasta!!!

Mallorca ha servit perquè la tornada després de 3 setmanes de vacances no fos tan dura... encara que cal dir que el primer bolo (dijous 19) va ser realment fluix. A partir de divendres ja es va normalitzar tot. A destacar el públic que ens hem trobat... de llarg el més entregat de la gira, cosa gens fàcil...

L'únic problema fou amb l'hotel... A l'arribar els de Barcelona, em diuen que hi ha overbooking i que aquella nit me n'he d'anar jo solet a un altre hotel, i que a partir de l'endemà ja intentarien solucionar-ho. Em vaig estar discutint amb l'home de recepció (llibre de reclamacions inclòs) sense aconseguir res, fins que una ballarina de Barcelona, la Marta Tomasa em va oferir de compartir habitació amb ella. Així doncs, vam decidir no només compartir aquella nit, sinó tota l'estada i... quina idea més bona... em va permetre estalviar uns calerets i vaig estar com un senyor... 3 de les 4 nits la meva companya no es va ni presentar!!!!

27 de març 2007

Etapa 6: Huelva

Distància: 1125 Km
Actuacions: 7 (dj, dv (tarda i nit), ds (tarda i nit), dg (tarda i nit))
Teatre: Auditorio Casa Colón
Ocupació: 80%
Distància acumulada: 9100Km

La sisena etapa i l'última abans de vacances ha estat Huelva. Aquesta és una petita ciutat sense massa encant, però agradable, sobretot pel clima. A destacar el públic entusiasta que ens ha despedit cada nit de peu i amb les típiques "palmas" andaluses.

Aquesta, però, també ha estat una plaça de tristesa, ja que dos companys ens abandonen, o més ben dit els fan fora de la gira. Aquests són el regidor "Ferni" i l'actriu-ballarina "Ana del Arco". Així, l'última nit de Huelva (diumenge) vam sortir de festa en so de despedida... El que no vaig calcular és que l'endemà jo treballava.... així que aquell dilluns va resultar ser un dels més durs des del que porto de gira. Vaig dormir amb prou feines 2 horetes i mitja, ja que a les 8:00h sortia l'autocar que ens duia a l'aeroport de Sevilla. Allà, ens havien canviat l'hora del vol, que va sortir finalment cap a les 14:00h. jo vaig arribar tard a classe (els dilluns començo a les 15:00h), però hauria donat el que fos per no aribar-hi.....

No en tinc cap dubte que aquestes vacances són merescudes!!!!!

Fins aviat!!!

20 de març 2007

Calendari

Aprofito per fer un avanç del calendari que m'espera, per tal que si algú viatja al mateix lloc i coincidim, podriem veure'ns. Passat demà me'n vaig cap a Huelva i després tinc 3 setmanes lliures en les quals aprofitaré per veure-us a molts de vosaltres, anar a Alpens, fer alguna excursió, i passar uns dies de tranquilitat amb la Carol. Però després, ja no hi ha pauses..... i fins el juliol aniré als següents llocs:

16 - 22 ABRIL MALLORCA AUDITORIO
23 - 29 ABRIL CACERES AUDITORIO
30 ABR- 6 MAYO BADAJOZ LOPEZ DE AYALA
07 - 13 MAYO TORREVIEJA AUDITORIO
14 - 20 MAYO MURCIA ROMEA
21 - 27 MAYO MURCIA ROMEA
28 MAY- 3 JUN SANTANDER AUDITORIO
4 - 10 JUNIO ALICANTE PRINCIPAL
11 - 17 JUNIO XATIVA
18 - 24 JUNIO BURGOS PRINCIPAL
25 JUN- 1 JULIO VALENCIA PRINCIPAL
2 - 8 JULIO VALENCIA PRINCIPAL
9 - 15 JULIO VALENCIA PRINCIPAL
16 - 22 JULIO VALENCIA PRINCIPAL

Ja em direu si algú coincideix per la geografia espanyola amb mi!!!!

Etapa 5: Roquetas de Mar

Distància: 850 Km
Actuacions: 6 (dj, dv (tarda i nit), ds (tarda i nit), dg)
Teatre: Auditorio
Ocupació: 80%
Distància acumulada: 7975Km

Després d'haver sobreviscut 4 nits a l'hotel Real de Castelló, ens hem trobat al paradís!!!!!! Roquetas de Mar és una ciutat artificial. De fet, jono li diria ciutat tal i com l'entenem, sinó de carrers amb cases unifamiliars edificades amb estils diferents però igual d'horeteres entre elles. Ve a ser com una urbanització gegant. No hi ha llocs peatonals per on passejar, amb botiguetes, restaurants, ... Hi ha els grans centres comercials i la zona d'hotels a primera línia de mar. I entre ambdós ambients, que es troben separats per uns 4 quilòmetres, tot són casetes de les descrites anteriorment. Doncs bé, nosaltres estavem a la zona d'hotels en un Hesperia de 4 estrelles amb piscina, jacuzzi i entrada directa a la platja!!!! El paradís!!!!! Aixó sí, ple de avis de la inserso, i és que la nit de dissabte l'hoteltenia allotjades a més 1100 persones!!!!!!

Doncs el ritme ha estat fàcil d'agafar: cada matí - migdia cap a prendre el sol!!!! I a les nits al bar de davant de l'hotel!!! Al final no he tingut ni temps de provar el jacuzzi, ja que dos dies els vaig passar a Almería a casa uns oncles de la Carol. Roquetes i Almería es troben separats per uns 20 Km, simplement.

I el públic de Roquetes, impressionant!!!!! Super animat, ho reien tot, unes ovacions inèdites fins ara durant la gira. A més a més, la gent de l'Auditori ens va deixar als camerinos una rosa per a cadascú, i una bandeja de canapés i una ampolla de cava per camerino.

Vaja, que espero que hi hagi força places com aquesta... Potser Mallorca serà la següent??? Ja us ho explicaré....

14 de març 2007

Barça - Madrid

Ha passat!!! Finalment ha passat!!! M'he perdut un Barça-Madrid!!!!!!! Bé, a mitjges...... i encara vaig estar a punt de veure'l.

Dissabte vam tenir dues funcions, a les 19:00h i a les 22:30h. L'obra dura sobre les 3 horetes, de manera que en teoria podiem veure la primera mitja hora del partir (començava a les 22:00h), però resulta que a l'Auditorio de Castellón no hi ha havia cap televisió... Cap??? No!!!! Nosaltres, els músics, de fet, tenim un aparell a la nostra cabina des d'on toquem per anar seguint la funció a través d'una conexió interna. Evidentment l'aparell no té antena. Però, a grans problemes, grans remeis!!!!!! Vam agafar un filferro (d'aquells que uneixen les claus de les taquilles entre elles i amb una etiqueta que diu el número de la taquilla), el va estirar i el vam col·locar a l'aparell a mode d'antena............... Vam poder sintonitzar tots els canals........... excepte La SEXTA (única televisió que retransmetia el partit!!!!!!) Oooooooooooohhhhhhhhh!!!!!!!!!!!! Així que vam haver de seguir el partit a través dels SMS de la Carol i d'una radio que ens van deixar al final... Els últims temes de la primera part els tocava jo escoltant el Puyal... us asseguro que la situació era força surrealista....

Això sí!! L'endemà vam poder veure els gols, els comentaris, ... durant la funció. El millor va ser que la funció no se'n va ressentir massa de tenir tres músics pendents del televisor trucat per on en teoria segueixen el musical.

Etapa 4: Castelló

Distància: 280 Km
Actuacions: 8 (dj, dv (tarda i nit), ds (tarda i nit), (tarda i nit), dg (tarda i nit) i dl)
Teatre: Auditorio
Ocupació: 100%
Distància acumulada: 6275Km

Ja tenia de ganes de tenir un desplaçament còmode, i finalment ha arribat. El reducte català, vam sortir dijous a les 10:00h del matí de Sants amb Euromed. Al cap de poc més de 2 hores ja ens trobavem a Castelló amb dues sorpreses, una agradable i l'altra desagradable. La primera, la constatació que haviem deixat enrere la plujosa Galícia per anar a una ciutat amb sol mediterràni!!!! La segona, el descobriment que a Castelló no hi ha platja!!!!!! La veritat és que ho teniem tant assumit que ni ho haviem comprovat en cap mapa... Bé, de fet té un veïnat que s'anomena el Grao que té platja i port, però es troba a uns 3 Km de Castelló.

Castelló ha estat una plaça diferent i té força récords circumstancials:

- La ciutat més lletja on hem estat fins el moment
- L'hotel més cutre del que portem de gira
- L'hotel més car alhora
- El lloc on la companyia ha estat més disseminada
- El lloc on he menjat millor
- L'auditori més lleig
- La ciutat on s'han fet més bolos

A recomanar les paelles!! Un dia vam agafar el cotxe d'en Domènech (el teclista) i els músics vam anar a Grao a menjar com Déu mana!!! Xipirons, Sèpies, Musclos, Calamars a la Romana i una paella valenciana (verdures i carn) per a 5 persones en una terrasseta!!!

A Castelló també vam trobar un bar de capçalera just al costat de l'hotel. Es deia "Duende" i l'amo, un noi jove d'uns vint-i-pocs anys ens va tractar molt bé, tancant a partir de certa hora el bar per nosaltres, sense fer-nos fora. De totes maneres, no és comparable amb el "Bachata".

Venga va!!!

Pontevedra serà recordada per la pluja (dins i fora de l'escenari), però també pel "Bachata" i els seus amos Jose y Geli. A Pontevedra, tota la companyia estava repartida en dos hotels un de bo (Hotel Vedra) i un de depriment (Hotel Avenida), en el qual estavem bàsicament els músics. Els dos hotels es trobaven pràcticament un davant de l'altre, i entremig dels dos hi havia el "Bachata", que ha estat el nostre local social cada nit. El "Bachata" és un bar amb dos amos encantadors, que ens han tractat de meravella cada nit després de les funcions. L'últim dia vam decidir convidar en Jose i la Geli a la funció, els quals van venir emocionadíssims. Més tard, al passar pel bar, ens vam trobar en Jose amb la samarreta, la gorra i un pin de Fama i el CD sonantsense parar.... es va convertir en el nostre fan número 1. Aquella nit, no cal dir-ho va invitar la casa!!! Amb la típica frase d'en Jose: "Venga, va!!". Al final, però, em van quedar certs dubtes per resoldre:

1.- Com és que en Jose anava cada cop més torrat sense veure res (yo sólo tomo café era la seva resposta quan insistiem perquè ens acompanyés amb els tequilas)??

2.- Com s'ho feien per tancar cada nit a quarts de 8 amb els cràpules (músics i tècnics) i a les 10:00 obrir el bar per servir esmorzars?? (S'ha de tenir en compte que els dos es trobaven a la ratlla dels cinquanta)

3.- Són parella en Jose i la Geli??

4.- Faran cas als nostres precs i obriran un bar a Castelló per la setmana que ve??

Fins i tot al final ens van obsequiar amb regals del "Bachata" perquè no els oblidessim. Realment els trobarem a faltar com a barmans de capçalera. Si aneu mai a Pontevedra passeu pel "Bachata" i pregunteu-los-hi per Fama-el Musical... potser us inviten i tot!!

03 de març 2007

Primera funció suspesa!!!!!!!!!!!!!

Al començar la gira, un dia vaig parlar amb el director musical i em va dir "Hem pensat molt en aquest gira i sabem que podem haver-nos d'enfrontar amb problemes, molts dels quals ja els tenim en ment. El que més por em fa, però són els que ni ens podem imaginar que poden arribar a passar...". Doncs, bé, aquelles paraules van recobrar tot el sentit dijous al vespre a Pontevedra. Faltava poc més de 20 minuts per començar la funció i 2 minuts per obrir les portes al públic. L'obra comença amb un número mig intimista, en el qual hi ha força fum a l'escenari, el qual es comença a generar uns minuts abans. Doncs bé, al començar a generar-lo, resulta que van saltar les alarmes anti incendis i va començar a ploure a l'escenari!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Ningú s'ho podia creure!!!!! Sabem que a Galícia plou molt, però dins d'un escenari?!?!?!?!?!?!!?!? Alguns heu vist, ja l'obra, d'altres no, però imagineu com ens vam quedar tots veient que no parava de caure aigua sobre els llums, els micròfoncs, aparells elèctrics de tot tipus, instruments, .... L'espectacle era dantesc!!! I l'aigua no parava... Vam començar a intentar salvar els instruments, però els pianos havien quedat plens d'aigua, les partitures, xopes, el vestuari dels actors que estava a escena, completament moll, ... Van ser uns moment de molts nervis... tota la gira es podia enfonsar (mai millor dit). La "pluja" va tardar més de mitja hora en parar. I la gent amb assecadors de cabell intentant assecar les peces de valor (teclats, micròfons, ordinadors, ...). Ningú s'ho podia creure: no s'havia desconectat l'alarma d'incendis!!!!!

Evidentment, la funció es va anular, però quedava el dubte de si s'anulava la funció, tota la plaça, o fins i tot si es parava la gira....

Des de l'Auditori se'ns va pressionar molt per fer almenys les funcións del diumenge, però els tècnics van fer un esforç espectacular i l'endemà el teatre estava com nou.... bé, amb olor d'humitat, però tot funcionava. D'aquesta manera, encara que dijous semblava completament impossible, divendres es va poder estrenar a Pontevedra!!!

Etapa 3: Pontevedra

Distància: 1190 Km
Actuacions: 7 (dj, dv (tarda i nit), ds (tarda i nit), (tarda i nit), i dg (tarda i nit))
Teatre: Auditorio Caixa Nova
Ocupació: >80
Distància acumulada: 5715Km

Pontevedra és una plaça especial: una de les més llunyanes de Barcelona, la primera plaça on farem 3 dobletes i la que albergarà la funció núnero 13 de la gira!!!

Arribem a Pontevedra destrossats del viatge (avió a les 7:00h cap a Santiago i taxi fins a Pontevedra) i arribem a l'hotel a dormir una miqueta. Aquest sí que és depriment!!!!! No hi anéssiu, eh?? Hotel Avenida!!!Just davant hi ha l'Hotel Vedra que per pocs més diners és una passada!!!! De fet tots els actors i tècnics estan allà, però quan vam trucar els músics, ja no quedava lloc...

Després de la migdiada, un dinaret a base de pulpo (no tan bo com el d'Ourense) i cap a l'auditori. De moment, és el teatre més petit que ens hem trobat (em refereixo a escenari) i l'escenografia sembla feta a mida. És més, s'han hagut de canviar algunes escales de lloc per tal que hi caigués tot... Allà, ens trobem tots els tècnics molt contents. I és que els tècnics un cop s'acaben les funcions d'una plaça, es passen totat la nit desmontant i carregant als camions. Després viatgen en un autocar amb lliteres i quan arriben al nou teatre comencen a muntar i no paren fins a acabar!!! Una ferina duríssima!!! I a més a contrarrellotge, ja que normalment el temps és justíssim per estrenar dijous... Doncs, bé, resulta que a Pontevdra no van poder començar a muntar fins dimarts vespre o dimecres matí, ja que hi havia un altre espectacle utilitzant l'escenari... Aíxí doncs semblava una tasca impossible tenir-ho tot a punt per dijous vespre, però quan els tècnics es posen un repte, el treuen endavant sigui com sigui. I així va ser, vam arribar i ja s'estaven fent els últims retocs...

Com sempre, pràcticament no vam tenir temps de fer prova de so, però tot estava a punt, de manera que els músics vam anar a fer la cerveseta d'abans de començar. I el que va passar després.... requereix un post especial...

Cap de setmana, què és això??

Bé aquest post és per explicar als que no ho sàpigueu, que quan torno d'aquests viatges do morte, no tinc, tal i com havia planejat, tres dies lliures a Barcelona... si no que treballo a l'Institut del teatre com a pianista acompanyant en classes de dansa. Per tant, de cap de setmana no en tindré durant una bona temporada!!!! No em queixo pas, eh?? De fet estic molt content de les dues feines, simplement us ho explico pels que no ho sàpiguen i també perquè entengeu que no puc anar actualitzant el blog gaire sovint, ja que els tres dies a casa no em cundeixen per a res... Ara queden 4 places (Pontevedra, Castelló, Roquetas i Huelva) i llavors descansem 3 setmanes de gira, les quals aprofitaré per recordar què era tenir un dia lliure.... jejeje

Records a tots!!!!

Recomanacions Ourense

Ourense és una ciutat antiturística, per tant m'estalviaré el post comentant els llocs a visitar... i no és que no tingui un centre històric amb cert atractiu, però és petit i crec que ningú va a Ourense expressament a visitar la ciutat. De totes maneres és una ciutat que és més bonica del que sembla, però està mal muntada... Tenen una catedral molt maca, però no hi ha cap lloc des on es pugui contemplar... El centre històric està format per carreronets petits on et vas trobant amb placetes i esglésies amb cert encant. Si Pamplona és la ciutat dels maon petits, Ourense ho és dels blocs de pedra, ja que tots els monuments del centre estan construïts amb el mateix tipus de pedra. A destacar també el mercat que hi ha que està format per petites paradetes a l'aire llire (tipus paradetes de Reis a la Gran Via) distribuïdes temàticament (Flors, fleques, fruiteries, ...). També hi ha un pont romà i unes termes d'on surt aigua més calenta del que sembla!! Compte amb sucar-hi la mà!! I us ho dic per experiència pròpia. A part d'això, és una ciutat on no para de ploure i construïda amb un desnivell bestial, on fa molta mandra moure-t'hi massa.

Per dormir, jo estava a l'hotel Altiana (bé de preu, correcte i suficient, sense cap tipus de luxe).

Gastronòmicament Ourense ens ha decepcionat una miqueta, ara bé, visita obligada a la Casa do Pulpo, al costat de la catedral, a menjar un pulpo con cachelos o un lacón asado. També molt bo un restaurant que s'anomena La Barbería i que també està pel centre històric. A més a més, l'amo era realment trempat, tant que després de servir-nos tot de plats exquisits i tenir obert per nosaltres divendres després de la funció, fins i tot ens va acompanyar després a fer unes cervesetes al Central Park, un bar, arreglat a mode de pub anglès, que realment estava molt bé.

Etapa 2: Ourense

Distància: 1076 Km
Actuacions: 6 (dj, dv (tarda i nit), ds (tarda i nit) i dg)
Teatre: Auditorio
Ocupació: 65%
Distància acumulada: 3355Km

Després de l'èxit de les primeres actuacions, hem visitat la ciutat d'Ourense. Un cop fet el check-in a l'hotel, m'he dirigit cap a l'auditori, amb la gran sorpresa que a tothom a qui preguntavem on era..... no ens ho sabia dir..... Uuuuiii quines actuacions ens esperen.... i mai millor dit, hem tingut actuacions molt fluixes pel que respecte a públic. Venint de Pamplona on teniem unes 1400 persones cada dia... Aquí, divendres tarda potser no arribaven ni a 200!!!!!

De moment, però, tot continua igual: actuació dolentota dijous, i anar millorant els dies següents. Les actuacions de dijous, és que és pràcticament impossible que surtin bé. La gent arriba d'un viatge llarg i cansat, els maquinistes (que monten l'escenografia) van de vòlit per arribar a dijous amb tot muntat, els músics pràctiament no fem prova de so i els tècnics no coneixen com respondrà el teatre acústicament.... O sigui que ja us podeu imaginar: micros que fallen, micros que s'acoblen, portes que no s'obren, ... En general, però, la primera funció de Pamplona va ser pitjor, ja que no se sentia bé des del públic, fins al punt que hi va haver gent que es va aixecar i va marxar.... Aquí a Ourense això no ha passat i s'ha de reconéixer que la gent s'ho ha passat bomba... No hi havia gaire públic, però entregadíssim!!!!!!

Anècdotes de moment no n'estan passant gaires, però segur que tard o d'hora arriben... i és que això no ha fet més que començar!!! L'ambient amb la gent continua essent molt bo i els horaris no varien: anar a fer cervesetes després de les funcions i dormir fins al migdia.

La tornada d'Ourense ha estat mortal!!!! Després de la funció de diumenge vam sortir amb autocar cap a Madrid on vam arribar a les 5:30h del matí sense haver pràcticament dormit. Llavors, esperar a Atocha que obrissin el metro, i anar cap a l'aeroport i un cop allà a la T4. Total, va anar just poder agafar l'avió a les 9:00. Vaig arribar a Barcelona completament destrossat.... i més la pensar que la següent etapa és Pontevedra!!!

24 de febrer 2007

Viatjar a Ourense

La segona ciutat que visitem és Ourense, i aquí han arribat els primers problemes de desplaçament. Sembla mentida l'escassetat de possibilitats per arribar a Ourense des de Barcelona.

La major part de la companyia viu a Madrid, de manera que anem on anem, com a molt tenen unes 5 horetes amb l'autocar que els posa producció, però... què passa amb els de Barcelona???? Doncs producció ens busca un¡a forma de desplaçament, llavors, nosaltres o ho acceptem o ens busquem el desplaçament pel nostre compte, del qual producció només ens paga la part corresponent al que els hi costava a ells inicialment.

Per anar a Ourense, afortunadament es van descartar les 12 hores d'autocar, i produccióp ens va proposar un trajecte amb tren, anomenat per nosaltres com a "TREN DO MORTE", el qual surt de Sants a les 20:00 del dimecres i arriba a Ourense dijous a les 10:00. Total, 14 horetes...

De Barcelona, aquest setmana sortim 7 persones (4 músics, una ballarina i dos actors). Hi ha hagut 3 intrèpids que han experimentat el Tren do Morte, mentre que els altres ens vam buscar la vida: Vueling de Barcelona a Santiago (7:00 del dijous) i llavors autocar o tren fins a Ourense. He de reconeixer que no té perquè ser millor l'avió que al tren, però simplement que et permet passar una nit mes a Barcelona i aquesta és l'avantatge de la meva opció.

De fet en proporció van arribar més frescos els integrants del comando Tren do Morte que nosaltres. D'aquests, 2 van dormir tota la nit (el baixista David Salvador i l'actor Jordi Grifell), mentre que l'altre, en Domènech - teclista, el primer que va fer en arribar a Ourense és comprar un Vueling per la setmana següent (anem a Pontevedra i les opcions són les mateixes).

Ah!!! I què dir de la tornada... jeje Suposeu que esteu a Ourense actuant fins les 22:00h del diumenge i que heu de ser a Barcelona l'endemà cap a les 13:00h. Quines opcions hi ha??? Doncs només n'hem trobat dues:

- agafar un vol de Santiago que surt cap a les 6:40h del matí, però de manera que no hi ha cap tipus de transport que et permeti anar d'Ourense a Santiago a aquelels hores (ni trens, ni autobusos).

- agafar l'autobús de la companyia cap a Madrid (unes 5 o 6 horetes) i llavors un avió de Madrid a Barcelona. Al final hem fet això i hem comprat bitllets per l'avió d'Iberia de les 9:0oh.

El curiós de la qüestió és que la setmana vinent anem a Pontevedra que està a 120 Km per carretera d'Ourense... Sort que ens agrada el que fem i ens ho prenem tot amb paciència...

Recomanacions Pamplona

Aquesta serà una secció que aniré omplint de cada plaça on anem, explicant bars, restaurants, vida nocturna, ....

A Pamplona el més típic és anar a sopar de "pintxos" pel centre històric. En aquest sentit, la Calle San Nicolás (que canvia de nom a mig carrer) és el millor lloc on anar. De tots els locals que hi ha, jo em quedo sens dubte amb el BASERRI. Per mi els millors pintxos de Pamplona, ja que a part de boníssims són originals: tarrina de manos de cerdo, carpaccio de pimientos del piquillo con Idiazábal y pesto, ... Tot i que també hi ha els més típics com ara la txistorra. Just sortint d'aquest bar, n'hi ha dos a l'altra banda del carrer els quals no recordo el nom, però també estan força bé. Els dos són molt similars (barra a la dreta, tauletes a l'esquerra i menjador al fons). El millor dels dos és un que té pintxos també força elaborats, d'entre els quals recomano el "pintxo de emental y jamón rebozado" i sobretot una racció de solomillo con salsa de hongos...... terrible!!!! Només val 3€ i és espectaular.

Per anar a entaular-te jo recomanaria un restaurant que es diu San Fermín. Es troba al mateix carrer i és en una primera planta. Entre setmana fan menús de 15€ que valen força la pena. Igualment, al carrer Estafeta hi ha un restaurant que té molt bona pinta i que es diu Pirineo o alguna cosa per l'estil. Evitar el restuarant OKAPI al mateix carrer Estafeta, que comunica amb un bar del mateix nom a la Plaza del Castillo, un altre bon lloc per anar de copes.

Per anar a prendre alguna coseta a la nit hi ha dos bars al paseo Sarasate, al costat de Correos que obren cada dia fins tardet. Un és un pub irlandès "O'Connors" i l'altre és un bar Australià on hi ha bastants estrangers. Per anar de discoteques s'ha d'anar cap al barrio de San Juan.

En quan a hotels jo vaig estar a l'Hotel Eslava, cèntric molt correcte, tranquil i econòmic.
Habitació petita però suficient.

20 de febrer 2007

Visitar Pamplona

Pamplona, capital de Navarra, i altrament anomenada Iruña és una ciutat d'uns 200.000 habitants que conserva un centre històric certament preciós. Aquest centre històric (bàsicament no m'he mogut d'ell en tota a setmana) contrasta amb la resta de la ciutat la qual està formada per blocs de pisos més o menys afortunats estèticament i carrers amples, sense cap interès.

M'han sorprès diverses coses de Pamplona:

- la tranquilitat (massa) que tenen els seus carrers els vespres d'entre setmana... fins a arribar al punt que a partir de les 23:00h, pràcticament no pots prendre ni un pintxo. És curiós si es té en compte que a Pamplona hi tenen llocs els San Fermines, potser la festa més important a nivell estatal.

- la dualitat d'ideologies que alberga, sense que hi hagi massa aldarulls. Pamplona és feu de dretes, però per contra hi ha força independentistes que creuen que Navarra forma part d'EuskalHerria (Poble Basc). En aquest sentit, potser se sent parlar més basc a Navarra (o Iruña) que al mateix Bilbao.

- la gentilesa de la majoria de gent amb qui hem tractat (amos de bars, recepcionistes del'hotel, ...). La gent ens ha tracat molt i molt bé!! Ens han convidat a xupitos, ens han facilitat els horaris de sopar, ens han obert el bar per a nosaltres.

- que el recorregut del encierros de San Fermín és de pujada!!!!

Així, doncs, per mi és una ciutat molt recomanable per perdre't pels seus carrers històrics, per passejar per l'antiga ciutadella, ara transformada en parc i per menjar molt i molt bé!!!!

A reveure Pamplona!!!!! Agur!!

Etapa1: PAMPLONA

Distància: 486 Km
Actuacions: 6 (dj, dv (tarda i nit), ds (tarda i nit) i dg)
Teatre: Baluarte
Ocupació: 100%
Distància acumulada: 972 Km

La gira ja ha començat i la primera ciutat visitada ha estat Pamplona. Al ser la primera etapa, la logística va anar diferent i els músics vam marxar dimarts cap allà. En aquest cas el viatge va ser amb cotxe i va durar unes 4,5 h. La idea principal era fer un assaig de músics el dimecres el matí i un general amb els actors a la tarda, a fi de poder estrenar dijous amb tranquilitat. Doncs bé, al final res de res.... Els músics no vam assajar fins dimecres a les 22:00h i clar, l'assaig amb els actors es va deixar per dijous al migdia poques hores abans d'estrenar. Al final només es va poder passar el primer acte. Així doncs, l'estrena va esdevenir com un assaig general!!!! Quina planificació, eh??? No resulta estrany que hi haguessin alguns problemes tècnics greus, bàsicament de so. Un cop arreglats,les altres funcions van anar molt bé i la gent va disfrutar molt!!!

Respecte a la gent, he de dir que m'he trobat molt còmode. Bàsicament he anat amb els músics (5), els quals us presentaré en un altre post. La rutina era llevar-nos a l'hora de dinar (algun ni això), menjar alguna cosa, descansar una mica i anar cap al teatre. Fer les funcions i després, unes quantes cervesetes (en aquest punt s'hi incoporen els tècnics i esporàdicament algun actor/ballarí). Ja veieu vida bohèmia al màxim... De totes maneres, he tingut cert temps per fer turisme... encara que diria que he estat dels pocs interessats en fer-ne, i això que la companyia som 56 persones, més o menys...

El viatge de tornada ja va ser més surrealista, i crec que és un reflex de com serà la gira:

En principi la producció ens ha de transportar allà on anem. Doncs, bé, es veu que Pamplona al ser la primera plaça van fer una excepió i la gent es movia pel seu compte. Jo vaig anar amb cotxe del director musical, però aquest va marxar diumenge al matí, de manera que no podia tornar amb ell. Un altre actor també quedava penjat (Jordi Grifell -Schlomo) i vam anar a parlar amb producció, la qual ens va dir que ens pagava un cotxe de línia de Pamplona a Barcelona just després de la funció de diumenge. Arribem diumenge al teatre i ens diuen que no hi ha plaça, que han mirat el tren i tampoc queden lliteres, només dues butaques... amb les quals vam tornar. El tren va sortir de Pamplona a les 00:57h i vam arribar a Sants a les 10:00h. El més emocionant de la gira em temo que seran els desplaçaments.... Ja us aniré informant

Joan Casals; FAMA; Pamplona

13 de febrer 2007

Pròleg

Ja he fet la maleta i em disposo a marxar cap a Pamplona on dijous estrenem. La veritat és que tinc ganes de començar aquesta nova aventura: tinc ganes de conéixer els actors, la resta de músics, disfrutar amb la meva feina, millorar com a pianista, fer turisme i tenir temps per a mi. En aquest blog aniré penjant històries que em vagin passant amb la intenció que qui vulgui vagi seguint aquesta nova etapa que ara començo.
Res més, doncs, us cito a la primera etapa: PAMPLONA.