Pamplona, capital de Navarra, i altrament anomenada Iruña és una ciutat d'uns 200.000 habitants que conserva un centre històric certament preciós. Aquest centre històric (bàsicament no m'he mogut d'ell en tota a setmana) contrasta amb la resta de la ciutat la qual està formada per blocs de pisos més o menys afortunats estèticament i carrers amples, sense cap interès.
M'han sorprès diverses coses de Pamplona:
- la tranquilitat (massa) que tenen els seus carrers els vespres d'entre setmana... fins a arribar al punt que a partir de les 23:00h, pràcticament no pots prendre ni un pintxo. És curiós si es té en compte que a Pamplona hi tenen llocs els San Fermines, potser la festa més important a nivell estatal.
- la dualitat d'ideologies que alberga, sense que hi hagi massa aldarulls. Pamplona és feu de dretes, però per contra hi ha força independentistes que creuen que Navarra forma part d'EuskalHerria (Poble Basc). En aquest sentit, potser se sent parlar més basc a Navarra (o Iruña) que al mateix Bilbao.
- la gentilesa de la majoria de gent amb qui hem tractat (amos de bars, recepcionistes del'hotel, ...). La gent ens ha tracat molt i molt bé!! Ens han convidat a xupitos, ens han facilitat els horaris de sopar, ens han obert el bar per a nosaltres.
- que el recorregut del encierros de San Fermín és de pujada!!!!
Així, doncs, per mi és una ciutat molt recomanable per perdre't pels seus carrers històrics, per passejar per l'antiga ciutadella, ara transformada en parc i per menjar molt i molt bé!!!!
A reveure Pamplona!!!!! Agur!!
